Investigadors de Pequín han demostrat que la ingesta de te verd redueix el colesterol dolent. L'estudi arriba a la conclusió que prendre te verd redueix els greixos al cos gràcies a una substància química present al te anomenada “catequina” i que limita l'absorció del colesterol als intestins.

Tot i així, el te verd no és miraculós i per reduir el colesterol dolent hi ha molts factors que s’han de tenir amb compte: dur una dieta equilibrada i variada, no abusar dels greixos i els productes refinats, eliminar en gran mesura els productes d’origen animal i beure aigua. Però el te verd té moltes altres propietats. Les fulles d’aquest te contenen sals minerals (seleni, calci, magnesi, crom, manganès, ferro, zinc, fòsfor, potassi, alumini i fluor), vitamines (A, C, E i B2) i alcaloides (estimulants) com la cafeïna, la teofil•lina i la teobromina, entre molts altres.

El te verd és una beguda ideal per prendre tot el dia ja que és lleuger i no porta tanta cafeïna com el te negre. Tot i que els dos tes provenen de la planta de te mare (Camelia sinensis) són processats de maneres diferents. Les fulles de te verd s’estabilitzen mitjançant la seva exposició al vapor d’aigua i després se les asseca a altes temperatures. L’estabilització del te verd permet que conservi les propietats, com per exemple els antioxidants. Tots els tes porten cafeïna, de la resta en direm infusions. Els tes descafeïnats no són molt adequats perquè han passat per processos que molt sovint afecten el gust i l’aroma del producte.
 
Tipus de te verd

Hi ha molts tipus de te verd, però volem destacar els principals grups:

• Bancha: habitualment és el te que s’extreu de la fulla grossa i madura de la planta mare. Molt sovint el podem trobar barrejat amb les tiges de les fulles.
• Sancha: és el més comú dels tes japonesos. El ventall d’aquest tipus de te és molt ampli, i s’assembla força a un Bancha o bé a un Gyokuro.
• Gyokuro: és el te que s’extreu de la fulla més petita i més jove. Normalment s’utilitzen fulles de primeres collites. És el que conserva millor l’aroma i el gust. És el caviar del te verd.
• Kukicha: és el te que es forma a partir dels troncs de la planta. Té molt poca cafeïna, per tant és idoni pels nens.

Dins d’aquestes varietats de te hi ha diferents qualitats en funció dels diferents processos de fabricació. Com més cura es tingui del procés d’elaboració del te, més qualitat tindrà i, per tant, més aroma i gust. Com menys temps hagi passat des de l’elaboració del te fins a la preparació, més qualitat, aroma i gust tindrà. Un te mal conservat perd les propietats ràpidament i normalment els tes que fa més de cinc anys que han estat elaborats ja han perdut bona part de les seves qualitats.
 
Preparació del te verd (genèrica)

La seva eficàcia també dependrà de com el preparem:

   1. Utilitzarem una cullerada i mitja de te verd per a dues tasses. El te ha de ser natural i de bona qualitat. Si és ecològic i amb denominació d’origen millor.
   2. Fem bullir l’aigua entre uns 50 i 90 graus i apaguem el foc. L’aigua ha de ser mineral, mai de l’aixeta.
   3. Posem el te en un recipient i hi aboquem l’aigua calenta.
   4. Al cap de poc temps d’infusió s’ha de retirar la fulla amb l’ajuda d’un colador. Si es deixa més temps es perden moltes de les propietats. La beguda ha de quedar transparent, amb un color tènue
   5. Com que l’hem deixat molt poca estona en repòs, el te el podrem utilitzar una segona vegada
   6. Evitem endolcir el te, ja que el sucre ens pot privar d’algunes propietats.

Font original acreditada