La meitat de les dones té por del dolor i demana la epidural, mentre que l'altra meitat no vol anestèsia, tant entre espanyoles com entre immigrants. Hi ha qui diu que li dol menys parir dempeus, qui prefereix moure's, qui tombar-se... Cada dona té els seus desitjos i d'això es tracta, que visquin, en tant que sigui possible, la maternitat com desitgin i de la manera més natural.

L'experiència que hi ha a Catalunya indica que les dones si poden decidir queden més satisfetes, assenyala Alícia Ferrer, supervisora de llevadores de l'Hospital Santa Caterina de Salt (Girona), dels primers que van aplicar el protocol del part natural i menys medicalitzat.

"És un canvi de filosofia que reconeix a la dona el paper central de la seva maternitat i, per a això, es passa d'un model d'atenció més intervencionista a un que s'intervé només si existeix risc per a la mare o el nadó. Es tracta d'aprofitar que hem aconseguit unes molt baixes taxes de mortalitat perinatal, fet al que no es vol renunciar, per a buscar una major qualitat assistencial, humanització i deixar decidir a la dona", resumeix Dolors Costa, adjunta a la direcció de Planificació del Departament de Salut. "A altres països - agrega- s'ha fet apostant pel part a casa o cases de parts, aquí s'ha preferit mantenir-los dintre de l'hospital".

A Catalunya, els primers passos es van donar al 2005 i a la fi d'aquest any, 23 de les 43 maternitats públiques aplicaran el nou model d'atenció. Encara que només 1.762 dones van fer l'any passat el pla previ de naixença per a un part natural, gairebé totes les maternitats van adoptant pautes menys intervencionistes en els seus parts, afirma Comas. Núria Torras, de la Associació Catalana de Llevadores, corrobora que l'aplicació del nou model "és imparable".

Dels centres que ofereixen el part natural, alguns han habilitat espais diferents, on la sala de dilatació i de part estan juntes i tenen un aire menys hospitalari. Fins a un llit de fusta i un balancí trobem a una sala del Santa Caterina. Es permet a la dona posar música, que mengi... segons els seus desitjos i cada cas. Els centres incorporen una banyera on la dona pot dilatar per el part de manera menys dolorosa; també s'utilitzen com ajuda pilotes elàstiques o una espècie de gronxador perquè la postura asseguda en vertical faciliti la sortida del nadó... Tot pensat perquè cada dona esculli la forma en la qual el dolor és menor.

El cóm es vol donar a llum se sol decidir en les setmanes prèvies, en els cursos de preparació amb la llevadora. Es fa el pla de naixença amb els desitjos de la gestant. La seva aplicació quedarà subjecta al que la llevadora i el obstetra observin al controlar el seu estat i el desenvolupament del part. Si veuen que una dona no aguanta el dolor o qualsevol complicació, actuaran com considerin apropiat. La majoria de parts no tenen complicació i es poden portar a terme pràcticament sense fer servir medicalització. Fins i tot alguns parts de risc (dones amb diabetis, nadons amb retard de creixement uterí) poden desenvolupar-se com part natural si estan ben controlats, assenyala Ferrer.

Això sí, l'actuació va lligada a les limitacions d'un hospital públic. Per exemple, encara que les maternitats incloguin banyera per a un part a l'aigua, com sol requerir dues llevadores, si coincideixen diversos parts, no sempre és possible. "En general, les gestants no demanen rareses", diu Ferrer.

Un indicador destacat és que ha començat a descendir el percentatge de cesàries a Catalunya. És dispar segons els centres: en els públics es va situar en el 2008 en una mitjana del 21% (en Santa Caterina va ser del 14,7%) i entre maternitats públiques i privades, en el 25%, encara que en alguna supera encara el 50%.