Per tant, Espanya té un 34% menys d'infermers que la mitjana comunitària. En la UE-27 som el sisè estat començant per la cua i "només estan pitjor que nosaltres" Bulgària, Portugal, Romania, Grècia i Xipre, segons afirmava avui el president del Consell d'Infermeria d'Espanya.
En contraposició al nombre d'infermers, les dades referents als metges resulten radicalment diferentes, ja que som el segon país d'Europa en nombre de facultatius, sempre segons Máximo González Jurado. El més lògic, va dir, és que hagués tres infermers per cada metge, en la línia de la referència europea, que recomana que hagi 3,2 d'aquests professionals sanitaris per cadascun. Així, en l'atenció especialitzada (hospitals), hi ha 1,08 infermers (una mica més de 127.000) per cada metge (més de 117.000), i, en atenció primària, 1,23 metges (gairebé 33.500) per cada infermer (27.300).
Segons l'informe que va presentar Máximo González Jurado davant la ponència de la comissió de Sanitat del Senat, que estudia les necessitats de recursos en el Sistema Nacional de Salut, les cinc comunitats amb major ràtio d'infermeres són Navarra (913), Cantàbria (675), Ceuta i Melilla (645), País Basc (628) i Madrid (625) mentre que aquelles que pitjors dades ostenten són Múrcia i la Comunitat Valenciana.
En el conjunt del país, segons González, Espanya necessita 150.000 infermers més per a poder mantenir la qualitat i les prestacions de l'actual model sanitari. Com en deu anys es van a jubilar 40.000 infermers, ha assenyalat que és "imprescindible que Espanya estigui preparada per a suplir aquest important dèficit", ja que, si no és així, necessitarà 190.000 titulats més dels quals hi ha ara.
A la fi del mes d'octubre a Navarra, Bernat Soria va precisar que el Ministeri, junt amb les comunitats autònomes, ha realitzat un estudi per a planificar les necessitats en qualsevol àmbit de professionals sanitaris, no només mèdics. El ministre va assenyalar que ja tenen una estimació de necessitats però no va voler avançar-les. "Les xifres les donarem abans que acabi l'any", va anunciar.
I va assenyalar que es pretén establir un pla de necessitats per als pròxims 25 o 30 anys, "de manera que puguem, al costat de qui tenen les competències en formació de pregrau i de postgrau, dissenyar el nombre de places que han de convocar-se"