Els ictus són causa de mort o discapacitat permanent en les persones que ho pateixen. Encara que els ictus són més freqüents en persones amb un risc vascular elevat (edat avançada, homes, amb estils o hàbits de vida poc saludables, amb hipertensió o xifres elevades de colesterol), en xifres absolutes es produeixen més ictus en les persones amb un risc vascular considerat baix, que són la gran majoria. Incidir de forma precoç en la prevenció de l’ictus en aquelles persones que encara no ho han sofert (prevenció primària) o actuar de forma intensa en les persones que ja ho han tingut (prevenció secundària) són estratègies que poden aportar tants beneficis com el tractament de l'episodi agut, o fins i tot més.

L’ictus és una patologia freqüent i greu que es pot evitar amb intervencions eficaces, moltes d'elles de baix cost, que aporten a més altres beneficis addicionals per a la salut. Aquesta patologia pot manejar-se en l'àmbit d'atenció primària i la variabilitat en el seu abordatge és important. Per tot això, una nova guia sobre la prevenció dels ictus adaptada a la realitat del nostre entorn es considera plenament necessària i una prioritat dintre del Sistema Nacional de Salut.

El Ministeri de Sanitat i Política Social ha impulsat la present guia a través de la Agència d’Avaluació de Tecnologies i Recerca Mèdiques de Catalunya i ha estat coordinada pel Centro Cochrane Iberoamericano. Han participat en la seva elaboració un nodrit grup d'autors i revisors de diverses especialitats mèdiques. El document complet i les seves versions (guia ràpida, eines de consulta, material per a pacients) poden consultar-se en el catàleg de GuiaSalud.

La guia es distingeix per aprofundir en la prevenció primària del ictus, sobretot en la modificació de certs hàbits de vida (tabaquisme, consum d'alcohol, sedentarisme, dieta). A més, actualitza l'abundant i més recent informació sobre el tractament de l'obesitat, hipertensió, diabetis, dislipèmia, cardiopaties embolígenes o altres alteracions menys freqüents.

L’abordatge de la prevenció secundària de l’ictus té un desenvolupament similar encara que, com és ja conegut, la informació orientada exclusivament a aquesta població és més escassa. Encara així, hi ha acord que les intervencions, farmacològiques o no farmacològiques, han de ser intenses i ambicioses en l'objectiu de prevenir un nou ictus.

Finalment, és important que la guia insisteixi en la valoració del risc vascular global amb alguna de les taules actualment disponibles (SCORE o REGICORE) així com que les intervencions s'han d'orientar a la reducció d'aquest risc. Sens dubte la seva consulta serà d'utilitat tant per al metge general com per a l'especialista en l'àmbit de l'assistència primària.

Referència:

Guía de práctica clínica sobre la prevención primaria y secundaria del ictus. Id: 442. GuiaSalud.