Quan parlem d'educació sexual, més enllà de les particularitats de la família o l'escola, el més important és crear vincles que permetin a cada nena i nen descobrir la seva pròpia manera de viure la sexualitat amb llibertat, felicitat i salut. Partint d'aquesta premissa, Graciela Hernández i Concepción Jaramillo ofereixen interessants consells sobre la diferència sexual, els sentiments amorosos o com abordar una conversa sobre sexe amb els nostres fills.

Alguns pares, i fins i tot alguns professors, opinen que l'educació sexual ha d'impartir-se únicament des de la llar, dins de l'entorn familiar; no obstant això, aquesta és una postura que ignora que les nenes i nens són éssers sexuats que porten la seva sexualitat allà on van i que, per tant, tracta de parcelar una experiència vital. Voler fer callar la sexualitat en determinats àmbits li atribueix a la qüestió un caràcter negatiu o de conflicte que no afavoreix el desenvolupament natural d'un dels aspectes més importants en la vida de l'individu.

Així mateix, cal tenir en compte que som éssers sexuats durant totes les etapes de la vida. Durant la infància, un dels períodes on l'aprenentatge és més important, tota relació configura d'una manera o un altre el desenvolupament sexual. No cal preocupar-se en excés per qui educa a qui; pot pensar-se que el millor és que el pare s'encarregui de l'educació del nen i la mare de la de la nena, però en realitat totes les relacions seran enriquidores: unes des de la semblança i les altres des de la diferència. El fonamental és atendre a la singularitat de cada individu, reconèixer que no hi ha una formula única per educar i entendre que l'aprenentatge, en el fons, pot portar tota una vida.

Referència bibliogràfica

Hernández Morales, G., Jaramillo Guijarro, La educación sexual de niñas y niños de 6 a 12 años. Guía para madres, padres y profesorado de Educación Primaria. Ministerio de Educación y Ciencia. Centro de Investigación y Documentación Educativa (CIDE). 2006.

També disponible aquí.