La ràbia és una encefalomielitis aguda causada per un rabdovirus que afecta un gran nombre de mamífers i l'ésser humà. Es tracta d'una zoonosi greu: la importància d'aquesta malaltia per a la salut pública no es deu tant a la seva morbiditat com a la seva letalitat, ja que és una malaltia gairebé sempre mortal.

La transmissió de la ràbia dels animals a l'ésser humà es produeix per la introducció del virus a través de la saliva, generalment per una mossegada i, més rarament, per esgarrapades o per llepades sobre ferides obertes. No s'ha descrit la transmissió de la ràbia entre humans, a excepció d'alguns casos de trasplantament de còrnia de donants que havien mort sense diagnòstic de ràbia.

Segons les dades publicades al Rabies Bulletin Europe del tercer quadrimestre de l'any 1998, els països lliures de ràbia a Europa són: Albània, Finlàndia, Grècia, Islàndia, Irlanda, Itàlia, Noruega, Portugal, Espanya (excepte Ceuta i Melilla), Suècia, Macedònia, Regne Unit i Irlanda del Nord.

Tot i que Catalunya està lliure de ràbia (des de l'any 1966, i probablement des d'abans, no n'hi ha hagut cap cas), són freqüents les consultes per aquest tema, així que s'ha cregut oportú protocolitzar les actuacions a realitzar en el cas de mossegades d'animals a persones, ja que els animals que mosseguen poden ser d'origen desconegut o procedir d'un altre país on hi hagi ràbia.

Les mesures que s'hauran de prendre davant d'una mossegada d'animal són les següents:

1. Tractament local de la ferida

a) Rentat de la ferida amb aigua i sabó. S'ha demostrat en animals d'experimentació que el rentat acurat de la ferida amb una solució de sabó al 20% pot reduir el risc de ràbia en un 90%, especialment si la ferida és superficial.

L'aplicació de desinfectants com l'àcid nítric o compostos d'amoni quaternari (0,1%) no s'ha demostrat més efectiva que la solució de sabó al 20%, per això no es recomanan.

b) En les ferides en les quals se sospiti que hi ha infecció bacteriana, s'hi realitzarà profilaxi amb antibiòtics.

2. Profilaxi antitetànica

S'aplicarà la profilaxi antitetànica en tots els casos en què la persona mossegada no estigui vacunada correctament.

3. Profilaxi antiràbica

Segons l'article 348 del Decret de 4 de febrer de 1955, pel qual s'aprova el reglament d'epizoòties, les mesures preses en cas de ràbia animal (vigilància de l'animal durant 14 dies) queden anul·lades quan han passat 3 mesos sense que s'hagi presentat cap nou cas de ràbia.Tenint en compte aquesta consideració, les mesures que haurem d'adoptar en l'animal i en la persona mossegada pel que fa referència al tractament antiràbic seran les següents:

a) Animal domèstic autòcton (gos o gat) o procedent de zones lliures de ràbia. Si l'animal és conegut i procedeix d'una zona lliure no es farà vigilància de l'animal ni tractament antiràbic a l'afectat.

b) Animal domèstic que provingui d'una zona endèmica de ràbia. S'haurà de vigilar l'animal durant 14 dies**. Si no es pot fer la vigilància de l'animal, procedirem a donar la gammaglobulina antiràbica i la vacuna antiràbica directament.

c) Animal domèstic que hagi desaparegut. Si no es pot saber d'on prové l'animal, valorarem en quina localitat s'ha produït la mossegada, la possible procedència de l'animal, la localització de la mossegada en el cos, la importància de la mossegada i la forma en què s'hagi produït. Això ens farà decidir si hem de donar vacuna antiràbica sola o gammaglobulina antiràbica i vacuna.

d) Animal domèstic d'origen desconegut. S'haurà de vigilar l'animal durant 14 dies.

e) Si l'animal mor després de mossegar la persona. S'investigarà la causa de la mort i s'enviarà el cap de l'animal al laboratori per descartar o confirmar la presència o absència de virus ràbic. En cas de presència del virus, s'haurà d'administrar a l'afectat la vacuna i la gammaglobulina antiràbica.

f) Animal salvatge. Atès que a Catalunya no tenim ràbia en animals salvatges, no es prescriurà el tractament antiràbic.

g) Si l'animal és un ratpenat. Durant l'any 1987 a l'Estat espanyol es van detectar els primers casos de ràbia animal en ratpenats insectívors. Davant d'una mossegada de ratpenat es procedirà a prescriure gammaglobulina antiràbica i la vacuna antiràbica. En el cas que s'aconsegueixi l'animal i estigui mort, s'enviarà a analitzar.