Les cèl•lules del cos són la unitat més bàsica de vida. S’agrupen i formen els teixits que, al seu torn, constitueixen els òrgans del cos com ara els pulmons, el fetge, etc.

Normalment les cèl•lules creixen i es divideixen per formar noves cèl•lules que el cos necessita. Quan envelleixen i moren són reemplaçades per les noves. A vegades aquest cicle es pot alterar: les cèl•lules no moren quan ho haurien de fer i alhora en van creant de noves, de manera que el cos disposa d’un excés de cèl•lules que no necessita. Aquestes cèl•lules poden formar una massa o un teixit que es denomina tumor.

Els tumors poden ser benignes o malignes:

• Tumors benignes: no són càncer. Les seves cèl•lules no envaeixen altres parts del cos, generalment es poden treure i no solen tornar a aparèixer.
• Tumors malignes: sí que són càncer. Les cèl•lules d’aquests tumors poden envair teixits propers o bé disseminar-se per altres parts del cos. El fet de disseminar-se des d’una part del cos a una altra s’anomena metàstasi.

Sota el nom del càncer s’engloben més de cent tipus diferents de càncer. Les principals categories són les següents:

• Carcinoma: el càncer s’inicia a la pell o als teixits que envolten els òrgans interns.

• Sarcoma: el càncer comença en els ossos, els cartílags, el greix, els músculs, els vasos sanguinis o en altres teixits connectius o de suport.

• Leucèmia: s’inicia en el teixit formador de les cèl•lules sanguínies, com és la medul•la òssia, on es generen cèl•lules anormals que entren a la sang.

• Limfoma i mieloma: aquests càncers s’inicien en els cèl•lules del sistema immunitari (de les defenses).

• Sistema nerviós central: el càncer comença en els teixits del cervell i la medul•la espinal.

Generalment el càncer rep el nom del lloc on comença, com ara càncer de mama si comença a la mama.

En el cas que, per exemple, es produís metàstasi als ossos, el nou tumor tindria el mateix tipus de cèl•lules que el tumor on s’hagués iniciat (tumor primari). Per tant no s’anomenaria càncer d’ossos, sinó càncer de mama amb metàstasi òssia.


Diagnòstic

Per establir el diagnòstic de càncer, com per d’altres malalties, és necessari obtenir informació específica per conèixer quina és la malaltia i el seu grau d’extensió.
 
Aquesta informació és cabdal per establir el pla terapèutic més adequat, tenint en compte el coneixement científic actual i les característiques individuals de cada persona.
 
El procés del diagnòstic engloba la realització de proves específiques per conèixer el tipus de càncer i la seva extensió o estadi.


La segona opinió mèdica

És possible que vulgueu obtenir una segona opinió després de conèixer el diagnòstic del càncer i les opcions de tractament, o bé en algun altre moment del vostre procés de la malaltia.
Aquesta és una opció per a les persones que tenen dret a l’atenció sanitària pública i està regulada per decret.

En el cas de diagnòstic de càncer de pell, només es podrà demanar si es tracta de melanoma.

En què consisteix

La segona opinió mèdica consisteix a obtenir un informe mèdic, a petició de la persona malalta o de les persones que puguin actuar legalment en el seu nom, que té com a finalitat contrastar un diagnòstic o un tractament determinats.

Tractaments

Generalment, les principals teràpies que es fan servir en el tractament del càncer són la cirurgia, la quimioteràpia i altres medicaments amb indicació anticancerígena, i la radioteràpia.
 
La tria entre diferents tractaments i la seqüència en què es poden aplicar depenen de diversos factors, com ara el tipus i la localització del tumor, l’extensió de la malaltia en el moment del diagnòstic, les característiques individuals de la persona en relació amb la salut, i les indicacions terapèutiques basades en la millor evidència científica disponible.
 
Per exemple, la cirurgia no sempre és el primer tractament. De vegades la radioteràpia o la quimioteràpia es poden fer servir per reduir el tumor abans de la cirurgia. També hi ha ocasions en què només s’aplica una teràpia o la combinació de vàries.
 
L’elecció del tractament requereix una valoració individual de cada cas. Aquest procés el duen a terme de manera coordinada diferents especialistes experts en la malaltia per plantejar les opcions terapèutiques més adients i decidir-ho conjuntament amb la persona malalta.

Assaigs clínics oncològics

Els assaigs clínics són estudis de recerca que involucren persones. Són el pas final d’un llarg procés de recerca que comença al laboratori i en proves fetes sobre animals. Molts dels tractaments que es fan servir actualment són el resultat d’assaigs clínics anteriors.
 
En la investigació del càncer es desenvolupen assaigs clínics per donar resposta a nous mètodes amb l’objectiu de prevenir-lo, tractar-lo i manegar els símptomes de la malaltia i del tractament.
 
Per tant, els assaigs proven diferents tipus de tractaments nous, com ara:

- Medicaments o vacunes
- Tipus de cirurgia
- Tipus d’administració de radioteràpia
- Combinació de tractaments