Es un fet que cada dia trobem més casos als serveis no específics de salut mental (EAIA, EAP, EAP de salut, SSB, Centres oberts) que presenten una patologia mental associada i moltes vegades no diagnosticada i/o no tractada. A vegades aquesta patologia es presenta en els progenitors o cuidadors i d’altres en els menors mateixos.
La derivació d’aquests subjectes (adults i/o joves) als serveis de salut mental no sempre es fàcil ja que o be no volen anar perquè no son prou conscients de la seva malaltia o be ja els coneixen i no volen tornar per raons diverses.
La diferencia entre un trastorn mental i una situació de crisi al voltant d’un malestar, d’un malviure, no sempre resulta fàcil de diferenciar ja que l’afectació d’aquesta ultima en la vida quotidiana (laboral, família, social i personal) pot ser molt greu.
Avui trobem, a més a més, molts factors d’entorn que agreugen aquestes situacions (precarietat econòmica i social, processos de pèrdua, conflictivitat de parella i generacional, consums,..)
Com abordar, doncs, des del treball en xarxa, i amb la resta de professionals que intervenen, aquests casos amb patologia mental? Com tenir criteris clars i útils per fer una primera avaluació compartida, suficient per comprendre algunes qüestions bàsiques per a la nostra feina? Que podem esperar, com podem intervenir i a qui hem d’implicar necessariament en l’elaboració d’un pla de treball conjunt?
Al voltant d’aquests interrogants s'organitza el V Fòrum Interxarxes – Diputació de Barcelona.
Veure més informació